Afcatala's Blog

Redacció mes de març:

afcatala — Thu, 03 Jun 2010 17:20:49 +0000

Professor: Sr. Jordi Viladrosa Redacció més de març
Arguments a favor i en contra sobre l’Anglès:
El tema proposat per aquest mes, trobo que ha estat molt encertat ja que dóna moltes coses de les que parlar. Realment, té molts arguments a favor, però demostraré en les properes línies que també té diverses facetes per parlar en contra.
Com a arguments a favor exposaré que l’anglès ha agafat molta força i protagonisme en els darrers anys ja que és un dels idiomes més parlats al món. Es per això que és aquesta llengua la que s’utilitza normalment en l’àmbit internacional. A més, l’ idioma parlat a les Illes Britàniques i als Estats Units conté una de les gramàtiques més fàcils d’assimilar.
Com a arguments en contra podríem observar que les persones que defensen les petites nacions creuen que l’ utilització de l’Anglès és una manera de precipitar la caiguda de les llengües i cultures parlades per poques persones.
Podem tenir diversos motius per creure una cosa o una altra, però mentre serveixi per comunicar-nos amb més sers humans, jo penso que lo millor sigui lo que s’imposi, que, com deia el meu avi: “La saviesa no entén d’idiomes”.

8,5

Valoració del 3er Trimestre:

afcatala — Thu, 03 Jun 2010 16:31:49 +0000

La meva valoració sobre la tercera avaluació serà bastant crítica envers a mi, ja que aquest portafoli t’ha d’ajudar a veure els teus errors. En el meu cas crec que he tardat massa en començar a estudiar l’assignatura, sense donar-me’n compte al principi de que ho tenia que portar tot una mica més al dia. Per sort, ho vaig veure de seguida i he pogut reparar aquest problema amb un intens estudi durant aquest darrer mes. Això m’ha servit per veure que si no ho portes tot al dia, després et costarà molt més assolir els continguts. Per tant, havent vist el que m’ha passat, penso que aquest trimestre ha estat un èxit, ja que a partir d’ara això no em tornarà a passar.
Ara només em queda enfocar l’any vinent amb molta il•lusió per tal d’aconseguir una bona mitja a la nota final de batxillerat.

DICTAT COMENTAT:

afcatala — Thu, 03 Jun 2010 16:18:33 +0000

Hi ha cinc o sis llengües que no es poden incloure en cap de les disset famílies. (…) Un d’aquests llenguatges aïllats ens és familiar: és el basc. Parlat per més o menys vint-i-cinc mil francesos i un milió i mig d’espanyols, aquesta llengua és amb tota probabilitat un residu del període preneolític, i potser prové de les llengües que parlaven els homes de Cromanyó, fa vint-i-cinc mil anys, i els primers europeus moderns dels quals provenien.
2 Faltes

Dictat comentat:

afcatala — Wed, 02 Jun 2010 10:50:43 +0000

Els homes, en sentit de gènere, no hem rebut una correcta educació de les emocions i se’ns ha mutilat el sentiment de tendresa. Fins i tot s’ha arribat a afirmar, en boca de molts saberuts, que la compassió i la tendresa són virtuts femenines, expressions de la debilitat de la dona, però que l’home no pot permetre’s el luxe de vessar una llàgrima quan se li entendreix el cor. Aquesta prohibició és una expressió de la seva vida emocional.

0 Faltes d’ortografia

Esquema oració simple:

afcatala — Wed, 02 Jun 2010 10:46:09 +0000

De la paraula al text: Pàg. 142-143

afcatala — Wed, 02 Jun 2010 10:41:32 +0000

2. Indica quin so o sons representa la grafia x dels mots següents::

· [ʃ]afogor, e[ks]trem, e[gz]acte.

4. Fes el plural dels mots següents:

a) Índex: indexos.

b) Risc: riscs.

c) Àrea: àrees.

d) Costa: costes.

5. Assenyala la irregularitat que conté el verb poder i conjuga:

a) Present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

b) Present d’imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

6. Quin és el temps verbal que apareix per enunciar prediccions?

· El condicional (convindria, seria…).

8. Assenyala la funció sintàctica dels elements subratllats:

a) L’augment exacte és difícil de predir. C. de l’adjectiu

b) Els diversos resultats regionalitzats presenten prediccions diferents, que oscil·len entre disminucions moderades i augments molt lleugers. CN; oració subordinada adjectiva explicativa.

c) La predicció del clima futur per a una àrea determinada es fa altament complicada i incerta. C. predicatiu.

ACLARIMENT:

afcatala — Tue, 16 Mar 2010 20:44:46 +0000

Una cosa que es va comentar a classe va ser que el nou cartell que han ficat a l’entrada de l’autovia està mal escrit. El punt de la ele egeminada està escrit abaix, quan lo correte és fer-ho al mig.

2ª AVALUACIÓ:

afcatala — Tue, 16 Mar 2010 20:42:06 +0000

En aquesta segona avaluació m’ha servit per donar-me’n compte de que la dificultat d’aquesta assignatura augmenta i que ja s’ha de començar a estudiar de valent i de veritat. Els famosos verbs han estat un maldecap al principi, però amb el temps crec que ho acabaré veient tot amb una mica més d’optimisme.
A banda dels estudis m’ho he passat molt bé a les classes i encaro aquesta recta final amb molt d’entusiasme, on espero fer un bon examen que em permeti seguir amb la mitjana de la primera avaluació.

REDACCIÓ MES DE FEBRER:

afcatala — Tue, 16 Mar 2010 20:34:53 +0000

Redacció Català mes de Febrer:
TRADUCCIÓ:
A lo ximple a lo ximple, fa ja sis anys que es va crear la famosa Comissió per a la Racionalització dels Horaris Espanyols. O són ja set anys? En qualsevol cas, suficients com perquè hagi tingut temps d’anar-nos subministrant, de tant en tant, informacions sobre com haurien de ser aquí els horaris als quals la immensa majoria de la gent hauria d’adaptar-se per a deixar enrere els actuals, que -començant pels del treball- són pura demència i amb els quals és difícil conciliar vida laboral i personal. L’última notícia sobre la comissió és de fa uns dies, per a avisar-nos que l’òptim seria seguir el model dels països nòrdics i de Portugal. Una evidència per a la qual no he necessitat mai a la meva vida comissió alguna. Però, be, poc més poden fer que impartir pedagogia. En aquesta notícia s’explica que el president de l’invent, Ignasi Buqueras, ha donat a conèixer una enquesta que han fet a ambaixadors espanyols en vint-i-tres països europeus. Cal destacar la jornada intensiva de Finlàndia i el seu -potser no casual- alt índex de productivitat, i el fet que a Suècia horaris laborals i escolars coincideixen, quelcom tan sensat que costarà d’aconseguir aquí, on es tracta de fer-ho tot molt complicat, i que l’horari de les escoles i el laboral dels pares no coincideixi mai, per a així poder queixar-se i dir que tot és una porqueria.
Explica la comissió que Portugal -que es aquí, a l’altre costat de la Península- aplica la lògica als seus horaris de menjar. La del migdia és a la una de la tarda; el sopar, a les vuit. La comissió aconsella aquest model. Un model, per cert, gairebé idèntic al que es seguia a Barcelona fa seixanta anys. En els anys cinquanta, a casa meva i en la de tota la gent que coneixia, nens i adults menjàvem a la una (alguns abans, fins i tot). I es sopava a les vuit o poc després. I ningú es moria per això. Va anar a partir dels seixanta quan la gent va començar a dinar i a sopar cada vegada més tard. Avui hi ha gent que sopa a les deu de la nit. I les sacrosantas menjars del migdia, els dies laborals? No hi ha institució més sagrada que aquesta. Les persones importants es truquen per telèfon, queden per a menjar, s’asseuen a la taula a les dues i mitja i, plat rere de plat -més cafès, copes i puros-, no aixequen el cul del seient fins a les cinc, o les cinc i mitja. Quan tornen al treball ni se’ls ocorre que -en un país civilitzat, havent dedicat com a màxim seixanta minuts a menjar- a aquesta hora la gent ja estaria tornant a casa seva. I si ells segueixen aquest horari, per què els seus subalterns haurien de seguir-ne un altre? Així, en comptes de recollir i anar-se a casa a les cinc, ells a les cinc comencen la seva jornada de tarda, que no acabarà fins a les vuit o les nou. El que sigui amb la condició de tornar a casa com més tard millor i així estar el menys possible amb la resta de monstres que l’habiten.
RESUM:
Aquest text parla sobre una organització creada fa vora un lustre que intenta fer veure quins son els millors horaris per a la societat espanyola. En una enquesta feta als països europeus es mostra que l’horari ideal seria el seguit pels portuguesos o els nòrdics. Tot i així el canvi es preveu complicat i costós. Un exemple molt clar serien els horaris a l’hora de menjar, en el que, curiosament els recomanats es seguien en els anys cinquanta a Barcelona. En definitiva, seria bo que l’horari espanyol canviés.

APUNTS ASSERTIVITAT:

afcatala — Tue, 16 Mar 2010 20:30:41 +0000

· L’assertivitat és una conducta que permet a una persona actuar en base dels seus interessos i necessitats.

És una manera d’entendre la vida i seguir uns principis:
o Respectar els altres.
o Ser honest.
o Tenir control emocional.
o Saber dir que “no”.
o Saber escoltar.
o Fer ús del llenguatge no verbal.
· Models predominants en la relació interpersonal:
o Assertiu o hàbil socialment.ssertiu.

MODEL ASSERTIU (característiques):
Què fa?
o Parla fluïda, tranquil·litat.
o Seguretat, relaxació del cos.
o Defensa sense agressió.
o Capacitat per discrepar obertament.
o Sap acceptar errors, dir que “no”…
o Expressió dels sentiments.
· Què pensa?

o Conviccions racionals.
o Sap expressar els sentiments.
· Què sent?
o Bona autoestima.
o Satisfacció per les seves relacions.
o Respecte cap a un mateix.
o Aclareix malentesos.

MODEL PASSIU (característiques):

· Què fa?
o To de veu baix.
o Poca fluïdesa, quequeja.
o No mira als ulls.
o Silencis. Inseguretat.
o Mans nervioses. Incomoditat.
o Mirada baixa i postura tensa.
· Què pensa?
o Considera que així no molesta als altres.
o Sent la necessitat de ser estimat i apreciat.
o Són persones sacrificades. Senten incomprensió.

· Què sent?
o Baixa autoestima.
o Molta energia interna però poca externa.
o Sentiment de culpa i impotència.
o Frustració i ansietat.

MODEL AGRESSIU (característiques):

· Què fa?
o To de veu alt. Parla constantment.
o Interromp, insulta i amenaça.
o Contacte ocular reptador.
o Cara i mans tenses.
o Postura que envaeix els espais dels altres.
o Tendència al contraatac.
· Què pensa?
o Només importa ell.
o Ho situa tot en termes de guanyar o perdre.

· Què sent?
o Autoestima baixa.
o Ansietat creixent i ràbia constant.
o Soledat. Incomprensió.
o Sensació de falta de control.